Segons Alfons Cornella la innovació consisteix a generar idees que siguin convertibles en un producte, servei o procés que suposi un valor per als clients o la societat. El grau d’èxit d’una innovació és sempre incert però quan les innovacions tenen èxit són clau per a la competitivitat de les organitzacions.Les innovacions també  tenen un impacte positiu  en el desenvolupament econòmic regional i nacional. Hi han quatre tipus d’innovacions: producte, procés, de servei i organitzatives. Les dues primeres són de caràcter tecnològic mentre que les últimes dues són de caràcter no tecnològic.

Una innovació és la implementació del següent:

  •  Un producte (bé o servei) nou o significativament millorat
  •  Un procés nou o significativament millorat
  •  Un nou mètode de màrqueting
  •  Un nou mètode organitzatiu (tant en pràctiques de gestió, organització del treball
    com relacions externes)”.

Finalment, he revisat de manera sintètica els diferents enfocaments o teories d’innovació; la visió neoclàssica, l’enfocament de la innovació com a destrucció creativa proposat per Schumpeter i els enfocaments evolucionistes o neoschumpeterians.

Read More

La navegació segura de Google forma part dels navegadors Google Chrome, Mozilla Firefox i Apple Safari.

1. Què és la pesca (suplantació d’identitat)?

La pesca (suplantació d’identitat) és una estafa popular en la qual algú crea una pàgina web amb aspecte oficial que us demana que proporcioneu els vostres nom d’usuari i contrasenya, o altra informació personal com ara el número de la seguretat social, el número del compte bancari, el número PIN, el número de la targeta de crèdit o el cognom de soltera de la mare o l’aniversari.

En molts casos, rebreu un enllaç a aquesta pàgina de pesca a través d’un correu electrònic que semblarà que vingui d’una adreça aparentment oficial, encara que probablement sigui una falsificació. També podeu acabar accedint a aquestes pàgines a través dels enllaços que trobeu al web o a missatges de MI (missatgeria instantània).

Navegació Segura

2. Com puc saber si una pàgina és falsa?

La millor manera és comprovar els URL de les pàgines per assegurar-vos que estan controlades per la persona que aparentment se n’encarrega. La part més important de l’URL és la que es troba entre “http://” i la barra següent “/”. Si no hi ha barra, comenceu al final de l’URL. Aquesta és la part de l’URL que determina la propietat del lloc. Alguns són dominis populars com, per exemple, “amazon”, “google” i “ebay”:

En alguns casos, els URL són una mica més complexos. Assegureu-vos que comproveu el nom que s’indica immediatament a l’esquerra del domini principal, com ara “.com”, “.net” i “.cat”, entre d’altres.
Per exemple, http://www.google.cat, http://news.google.cat i http://www.google.cat/firefox/ formen part del mateix lloc. No obstant, google.cat.fraudulentdomain.cat/login.html NO en forma part. Tampoc en forma part www.g00gle.cat (observeu que en aquest URL, la lletra “o” s’ha canviat pel número “0”).

Consell: com que un URL fals pot assemblar-se molt a un de real, és més segur utilitzar un marcador que hàgiu creat o escriure a mà l’URL a la barra d’ubicació, en lloc de seguir els enllaços des del correu electrònic. Això és important per a qualsevol pàgina on hàgiu sol·licitat l’accés o on hàgiu proporcionat informació privada.

Recursos addicionals: antiphishing.org

3. Com sap Google si una pàgina és falsa?

Utilitzem diverses tècniques per determinar si una pàgina és real, inclosos l’ús d’una llista negra que conté pàgines que han estat identificades com a sospitoses i enganyoses segons la detecció automàtica o els informes dels usuaris. El nostre programari examina el contingut i l’estructura de les pàgines per poder detectar les pàgines potencialment enganyoses. La navegació segura de Google no pot oferir una protecció perfecta, de manera que heu d’estar sempre alerta per detectar els indicis de quan un lloc no és el que sembla ser. Tot i això, la navegació segura de Google us pot ajudar a identificar i a protegir-vos de molts dels llocs dissenyats per enganyar els usuaris.

Read More

La personalització ben dissenyada acuradament considera la creació de rols o tipus, que el contingut està disponible per a aquestes funcions, va més enllà dels continguts, i conserva un cert control de l’usuari sobre l’experiència.

La personalització permet un sistema per identificar a un usuari com un tipus o individu específic, i per mostrar contingut i la funcionalitat adequada a aquest usuari. Personalització es dirigeix a les experiències dels usuaris amb la intenció de lliurar el que necessiten quan ho necessiten. No obstant això, la personalització ha de ser implemenda amb cura per assegurar l’èxit continu.

Aquí hi ha algunes pautes per crear una experiència personalitzada amb èxit:

  1. Assignar papers amb molta cura.
  2. Restringir l’accés amb moderació.
  3. No crear més funcions del que pot suportar.
  4. Personalitzi la funcionalitat, així com el contingut.
  5. Proporcionar un terme, segons correspongui.
  6. Examinar els papers regularment.

La Personalització té la capacitat de crear una experiència àgil i enfocada per als usuaris. Les experiències personalitzades és combinen millor  amb una planificació acurada i execució detallada per a lliurar la informació correcta als usuaris adequats.

Referències

1. Què és la pesca (suplantació d’identitat)?

La pesca (suplantació d’identitat) és una estafa popular en la qual algú crea una pàgina web amb aspecte oficial que us demana que proporcioneu els vostres nom d’usuari i contrasenya, o altra informació personal com ara el número de la seguretat social, el número del compte bancari, el número PIN, el número de la targeta de crèdit o el cognom de soltera de la mare o l’aniversari.

En molts casos, rebreu un enllaç a aquesta pàgina de pesca a través d’un correu electrònic que semblarà que vingui d’una adreça aparentment oficial, encara que probablement sigui una falsificació. També podeu acabar accedint a aquestes pàgines a través dels enllaços que trobeu al web o a missatges de MI (missatgeria instantània).

Navegació Segura

2. Com puc saber si una pàgina és falsa?
La millor manera és comprovar els URL de les pàgines per assegurar-vos que estan controlades per la persona que aparentment se n’encarrega. La part més important de l’URL és la que es troba entre “http://” i la barra següent “/”. Si no hi ha barra, comenceu al final de l’URL. Aquesta és la part de l’URL que determina la propietat del lloc. Alguns són dominis populars com, per exemple, “amazon”, “google” i “ebay”:

En alguns casos, els URL són una mica més complexos. Assegureu-vos que comproveu el nom que s’indica immediatament a l’esquerra del domini principal, com ara “.com”, “.net” i “.cat”, entre d’altres.
Per exemple, http://www.google.cat, http://news.google.cat i http://www.google.cat/firefox/ formen part del mateix lloc. No obstant, google.cat.fraudulentdomain.cat/login.html NO en forma part. Tampoc en forma part www.g00gle.cat (observeu que en aquest URL, la lletra “o” s’ha canviat pel número “0”).

Consell: com que un URL fals pot assemblar-se molt a un de real, és més segur utilitzar un marcador que hàgiu creat o escriure a mà l’URL a la barra d’ubicació, en lloc de seguir els enllaços des del correu electrònic. Això és important per a qualsevol pàgina on hàgiu sol·licitat l’accés o on hàgiu proporcionat informació privada.

Recursos addicionals: antiphishing.org

3. Com sap Google si una pàgina és falsa?

Utilitzem diverses tècniques per determinar si una pàgina és real, inclosos l’ús d’una llista negra que conté pàgines que han estat identificades com a sospitoses i enganyoses segons la detecció automàtica o els informes dels usuaris. El nostre programari examina el contingut i l’estructura de les pàgines per poder detectar les pàgines potencialment enganyoses. La navegació segura de Google no pot oferir una protecció perfecta, de manera que heu d’estar sempre alerta per detectar els indicis de quan un lloc no és el que sembla ser. Tot i això, la navegació segura de Google us pot ajudar a identificar i a protegir-vos de molts dels llocs dissenyats per enganyar els usuaris.

4. Quin aspecte té una alerta?

Quan sospitem que una pàgina és falsa, hi apareix una alerta. L’aparença de l’alerta depèn del vostre navegador, però totes tenen aquest aspecte:

5. Com informo d’una pàgina si crec que és de pesca?

Si trobeu una pàgina que creieu que pretén suplantar-ne una altra per robar informació dels usuaris, informeu-nos.

6. Heu marcat una pàgina legítima com a lloc de pesca potencial. Què he de fer per solucionar-ho?

Si trobeu una pàgina que la navegació segura de Google identifica incorrectament com a sospitosa, informeu el nostre equip. Treballem molt per actuar ràpidament segons les dades que ens indiqueu en tots aquests informes.

7. Aquesta funció em protegeix de virus, de programari espia i d’altres elements maliciosos?

Ho sentim, però la navegació segura de Google protegeix contra la pesca i els atacs de programari maliciós, però no ofereix una protecció infal·lible, tot i que estem treballant per aconseguir-ho. Igualment, heu de vigilar tots els altres elements maliciosos que us podeu trobar al web salvatge.

Referències

  • http://www.google.com/safebrowsing/static/faq.html#q1

Hi ha gent que per primera vegada tracta l’experiència de l’usuari (UX), tenen preguntes i preocupacions similars quan comencen a treballar-hi. Per tant, i davant algunes de les preguntes més comuns per a entendre els principis més. Per descomptat, això no és una guia completa per a la investigació UX, però és un bon punt de partida per a respondre a algunes d’aquestes preguntes persistents.

15 Principis rectors de l'experiència de l'usuari

Barrejar

Els millors investigadors no utilitzen una única eina per fer la seva recerca. Utilitzen una sèrie de diferents mètodes, eines, etc., i després es barregen entre si. Això li dóna una oportunitat molt gran de trobar els problemes reals i després ser capaç de corregir-los.

És més fàcil dir “es va equivocar”

La investigació pot ajudar-te a treballar ràpidament quan tenim alguna cosa malament. Si s’agrega una nova funció i els seus primers cinc participants en la investigació odien, és probable que hi hagi un problema. No obstant això, un centenar de persones poden fer servir alguna cosa sense fer comentaris i encara no poden treballar.

No es pot estandarditzar mides de mostra per a tota la investigació

Ho sento, però les mides de mostra han de ser calculades en base als riscos que s’està disposat a assumir en cada acte de la investigació i amb base en el tipus de recerca que s’està duent a terme. No tractar d’utilitzar un única mida per a tota la investigació, és un enfocament erroni.

Provar amb només un usuari no té sentit

Imagineu que s’està creant un nou paquet de processador de texts i seiem amb un sol usuari i tracten de guardar un document i veure que el procés ha fallat. Quants usuaris més necessites per provar-ho? Cap, oi ? Alguns problemes són universals i només es necessita un usuari per assenyalar-les.

Author/Copyright holder: Luca Mascaro. Copyright terms and licence: CC BY-SA 2.0

Augmentar la mida de la mostra per a una precisió major

Com més gran sigui la mida de la mostra, és més probable que les seves dades siguin més precises. Hi ha una regla general que diu per duplicar la precisió cal augmentar la mida de la mostra per un factor de quatre!

Fer aleatòriament, pot superar defectes de disseny en la investigació

Si es pot canviar l’ordre de les preguntes, respostes, flux de procés, etc., i després fer-ho. Com més a l’atzar s’agafi el camí, el més probable és que s’aconsegueixi més la consistència i és minimitzi els defectes de disseny experimental.

Els resultats de la investigació pertanyen a ningú

Totes aquestes dades que s’estant recollint? No son seves. No del seu equip. És de la empresa. Més en rep la seva investigació d’experiència d’usuari duta a terme a l’empresa en el seu conjunt – el més probable és que la seva empresa va a començar a centrar-se en les necessitats de l’usuari com una prioritat. No crear un magatzem d’ UX en el seu negoci; deixar que el flux de dades i recollir les recompenses.

Les qualificacions en escala a les preguntes no són tan importants

És clar, hi ha un munt d’arguments sobre si una escala x-punt és més precisa que l’escala y-punt i si ha de tenir una qualificació neutral o no. Cap d’ells és prou important com per passar més de 5 minuts preocupar-se per – triar una escala i fer la recerca ja.

Els participants han de reflectir les persones

No tothom és un usuari o fins i tot probable usuari del seu producte. No tots els usuaris s’adapten al seu mercat objectiu. Obtenir uns personatges d’usuari i reclutar la persona – d’aquesta manera per tenir més possibilitats d’aconseguir resultats que realment funcionen per als usuaris de destinació. No es pot complaure a tothom tot el temps i dels professionals UX ni tan sols han d’intentar.

Author/Copyright holder: Nicolas Nova. Copyright terms and licence: CC BY 2.0

El que diuen versus el que fan.

Sovint es diu que el que es fa és el que importa i no el que diuen. No estem d’acord. Cal mesurar tant el que diuen i el que fan. A continuació, per visitar les raons de la manca de connexió entre les dues posicions. A vegades la gent realment vol el que diuen que volen i, de vegades no ho fan. Saber quan aquestes coses són certes qüestions a l’experiència de l’usuari.

Mantenir i actualitzar el kit d’eines

No van a ser les noves idees i mètodes que suren per aquí durant molt de temps. No acomiadar abans de conèixer-los. En molts casos, fins i tot en les pitjors eines poden oferir perspectives raonables si estan adaptats correctament.

Usabilitat – Una ficció educada?

És impossible mesurar la usabilitat. El que podem mesurar és quan alguna cosa no és usable. Aquestes mesures són fluids – que canviïn de producte a producte, un usuari a un altre i investigador UX per UX investigador. Això està bé, la recerca de problemes és part del que es tracta de la investigació. Ja sabem que és molt més difícil de demostrar que no hi ha problema de trobar un problema.

Mantenir informes breus

Sens dubte, el mètode era increïble i innovador i els resultats van ser increïbles, però … no cal escriure un llibre per aconseguir -ho. Si vostè vol que la seva investigació tingui gran valor en l’organització mantingui els seus informes al mínim. No obstant això, no deixi que això li impedeixi la creació d’un treball més detallat com a eina d’aprenentatge dins del seu propi entorn o d’escriure aquest llibre si té la intenció de publicitar comercialment.

Recordeu que els observadors Observen de forma diferent

Hi ha una raó pel tractament del testimoni de la policia amb un cert escepticisme sa. La gent veu el que veuran i poques vegades els testimonis veuen les mateixes coses. Això no és un problema important; de fet, vol dir que l’addició d’observadors poden augmentar l’èxit general de la recerca – si tots identifiquen diferents problemes, això és millor per als usuaris (sempre que tinguis la intenció de solucionar tots aquests problemes, és clar).

I no cal oblidar que l’acte d’observació també pot canviar els resultats que s’obtenen.

Cultes de mala personalitat

Hi ha un munt de gurus UX per aquí. Alguns estan molt de moda avui i potser demà seran tractats amb menyspreu o viceversa. No hi ha una forma “correcta” de ser un investigador UX; ignorar el nom unit a les idees UX i se centren en la idea subjacent en lloc i tractar de tot, amb una bona dosi d’escepticisme i interès.

Referències

Les companyies amb marques de confiança i valuoses tendeixen a generar major creixement de vendes i guanys a llarg termini. El que és molt important, això es veu reflectit en retorns superiors per als inversors amb el pas del temps.

Apple  (NASDAQ:AAPL),

Les tres raons per a invertir-hi[1]:

Les tres raons per a invertir-hi[1]:

  1. Apple és una excel·lent companyia: Fins i tot sense l’anàlisi dels seus estats financers, probablement és bastant clar per a la majoria dels inversors que Apple no va enlloc. L’empresa compta amb legions de clients altament lleials profundament arrelades en l’ecosistema dels gadgets cars d’Apple . I aquest ecosistema ha crescut contínuament més enllà dels productes, ja que Apple construeix a terme el seu programari i serveis amb iTunes, Apple pay, Apple Music i  més.Però per a aquells que volen més proves de capacitat de resistència de la companyia, una ràpida mirada al seu estat financer revela els marges de beneficis bruts poc ortodoxes que han oscil·lat entre el 29% i el 44% durant els últims 10 anys – una clara evidència del poder de fixació de preus coherent d’Apple amb els clients i la seva escala.
  2. Té una assignació de capital exemplar: Fins i tot abans que Apple va començar a pagar un dividend el 2012, es podria argumentar que el gegant de la tecnologia tenia un grau d’excel·lent direcció. Quan Jobs va tornar a l’empresa per segona vegada com a president executiu, cada dòlar gastat en R + D, màrqueting i adquisicions semblava batre a terme un retorn atractiu de la inversió. I en relació a la grandària de la companyia, Apple sempre ha evitat una despesa excessiva en adquisicions (un hàbit poc saludable que ha plagat a Microsoft durant anys).
  3. Vaixells carregats de flux de caixa lliure. Una mirada als estats financers de la companyia mostra que hi ha molt espai per a futurs augments de dividends.  El flux de caixa lliure d’Apple en els últims 12 mesos és ni més ni menys de $ 69,4 bilions. Calculat restant les despeses de capital del flux d’efectiu d’operacions, aquest és l’efectiu generat del seu negoci després de totes les despeses necessàries per mantenir els negocis actuals d’Apple i després d’efectiu utilitzat per invertir en el creixement. En altres paraules, el flux de caixa lliure és el bo de sobres per ser utilitzat en activitats com dividends, recompra d’accions i adquisicions futures.I Apple està actualment només pagant una fracció d’aquest flux lliure d’efectiu dels dividends. En els últims 12 mesos, Apple va pagar $ 11,4 bilions en dividends.

Read More

Alan Blackwell introdueix els principis més importants de representació visual per al disseny de la pantalla al Kettle’s Yard Gallery in Cambridge.

Introduction to Visual Representation by Alan Blackwell – Video 1

Referències

El nom AI (Arquitectura de la Informació) va ser utilitzat per primer cop per R.S. Wurman[1] en 1975.

L’any 1993 degut a la popularitat de la web, l’AI va tenir un ressorgiment important, seguit d’una implantació fulminant a partir de llavors. Són els millors anys per a l’arquitectura de la informació. Es reuneixen professionals d´una gran varietat acadèmica, des de la biblioteconomia fins al disseny industrial passant per IHO (Interacció Humana amb els Ordinadors). Els arquitectes de la informació son requerits per les diferents empreses d´Internet.

Es creen multitud d’empreses especialitzades en l’AI. Podem dir que arriba al màxim exponent en el transcurs de la primera conferencia d’arquitectes de la informació: “Information Architecture 2000″[2], que va tenir lloc a San Diego (Califòrnia) els dies 25,26,27 d´octubre del 2000.

Però tot aquest moviment s’estronca de cop per l’esclat de la bombolla tecnològica en el 2001. A finals de maríç i principis d’abril de 2001 el NASDAQ perd un terç del seu valor, la inversió desapareix per complert. Al ser a dalt de tot va ser la que va patir mès la caiguda.

En el transcurs del anys 2001 i 2002 molts dels arquitectes es van dispersar. Uns van tornar a ocupar els llocs que havien ocupat anteriorment, altres es repartiren les consultores que van poder mantenir-se.

En l’actualitat es mantè el terme d’AI, potser amb mès discreció. Tot i així sembla ser que vol tornar a reeixir ja que es comeníça a trobar informació de conferencies al Regne Unit i Estat Units, en canvi a Espanya no es troben referències d’esdeveniments relacionats amb l´AI.

[1] Pàgina de R.S. Wurman
[2] Information Architecture 2000

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) publica tres temaris lliures sobre programari lliure, GNU/Linux i xarxes de computadors.

La Universitat Oberta de Catalunya ha publicat tres temaris lliures en catalí sobre programari lliure, GNU/Linux i xarxes com a part del mí ster en programari lliure que s’imparteix des del 2003.

Aquests llibres han estat publicats en catalí grí cies a un acord UOC/DURSI que contempla la publicació progressiva de la resta materials del mí ster al catalí .

Els temaris publicats són els segí¼ents:

Introducció al programari lliure, dels professors Jesús González Barahona, Joaquín Seoane i Gregorio Robles. és una introducció al programari lliure, les seves motivacions ètiques, la seva història, qui són els seus desenvolupadors, els aspectes legals i els entorns de desenvolupament.

Sistema operatiu GNU/Linux bí sic, dels professors Roger Baig i Francesc Aulí. és un manual complet d’introducció al sistema GNU/Linux tractant en forí§a detall aspectes com ara la instal·lació, la configuració i la descripció dels components principals.

Xarxes de computadors
, dels professors Josè María Barceló, Jordi íñigo, Ramon Martí, Enric Peig i Xavier Perramon. és una introducció detallada a les xarxes informí tiques i tracta aspectes com ara les diferents arquitectures, topologies, el protocol TCP/IP, i els diferents serveis estí ndard que podem trobar.

Aquests tres llibres se sumen a Cultura Lliure i Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible, tambè disponibles en catalí i de temí tica relacionada, i que van ser presentats durant l’any passat.

Article obtingut de Softcatala.org

La Fundació puntCAT anuncia que el períde de llançament del domini .cat començarà dilluns vinent, 13 de febrer, a les cinc de la tarda. Poques hores més tard ja es podran utilitzar els primers dominis registrats

D’acord amb el calendari previst, arriba finalment el moment de l´obertura del registre .cat, el domini de la comunitat lingüística i cultural catalana a Internet. El proper dilluns dia 13, a les cinc de la tarda, la Fundació puntCAT començarà a acceptar les sol·licituds que corresponguin a la fase 1 del període de llançament. Aquesta fase correspon a les entitats que tenen una especial vocació en la promoció de la llengua i la cultura catalanes: per exemple, Universitats i escoles; mitjans de comunicació i escriptors; clubs esportius i casals catalans; administracions públiques dels territoris de parla catalana o museus, i d’altres.

Per tal de procedir al registre d’acord amb la fase I cal seguir les següents passes:

· Comprovar quin ès el codi corresponent a la categoria per la qual pot entrar a la fase I (el llistat de categories, i els codis corresponents, anomenats ENS, es troben a http://www.domini.cat/fase1.pdf)

· Triar un registrador autoritzat. Cada registrador oferirí les seves condicions, serveis i preus (el llistat és a http://www.domini.cat/registradors.html, i s´anirà actualitzat a mesura que els diversos registradors completin el procès d’autorització.
En cap cas pot acceptar puntCAT una sol·licitud directa, que no passi per un registrador autoritzat).

· Completar el procès de registre, acceptant les condicions del servei del registrador i les pròpies del domini .cat. Aquest procès és completament en línia i no hi ha cap documentació que calgui fer arribar enlloc.

Procès d’activació
A partir d´aquí, les sol·licituds arribaran a puntCAT de forma immediata. Cal revisar-les per veure si compleixen les condicions de la fase 1, si les dades són completes, etc. En cas afirmatiu es procedirà a activar els dominis corresponents. Normalment aquest procès comportarà unes 48 hores com a molt. A partir de l´activació el domini es podrí utilitzar per a qualsevol tipus de servei d’Internet: web, correu electrònic, ftp, xat… Cal tenir en compte, però, que la propagació de la informació del domini registrat a travès de la xarxa farà que, segons
on sigui l’usuari, trigui encara unes poques hores (potser cinc o sis) a poder veure el domini en funcionament.

Per tant, podem dir que els primers dominis s´activaran pocs minuts desprès de les cinc, i seran plenament funcionals (visibles) per als internautes en algun moment entre les 8 del vespre i la mitja nit del mateix dilluns.

No tots els dominis s´activaran un cop revisada la sol·licitud. En cas que puntCAT consideri que un domini que només correspon parcialment al nom o serveis d´una entitat té un caràcter poc distintiu, és a dir, que pot ser també sol:licitat per altres entitats de la fase I amb els mateixos drets, podrí , a la seva discreció, deixar el domini pendent d’activació fins el final del període de llançament i, en cas que diverses entitats de la fase I el sol·licitessin, caldria que totes elles anessin a un procès de mediació.

El 20 de febrer, noves fases de llançament

El dia 20 de febrer, també a les 17:00 hores, començaran les Fases II i
III del període de llançament. La fase II està reservada a les entitats de tot tipus que ja tinguin comunicació en línia (per exemple, un web) en català . No caldrà que obtinguin cap codi de puntCAT, sinó que podran anar directament al registrador indicant l’adreça (URL) del web en
qüestió. La fase III està reservada a les persones físiques i jurídiques que van donar suport a la campanya pel .cat, i tots ells rebran, durant la propera setmana, un correu amb el seu codi personal per a procedir al registre.

La Fundació puntCAT espera que aquest períde de llançament sigui un èxit. Hi ha un fort interès tant per part dels sol·licitants com dels registradors de tot el món (i aquesta precisament és la raó de començar a les cinc de la tarda, un compromís entre els horaris globals dels registradors). Un cop hagin començat les tres fases, puntCAT oferirar dades sobre el nombre de dominis sol·licitats i efectivament registrats.

Recordem que el període de llançament és una fase prèvia a l’obertura general al públic per la qual tots els nous dominis passen per tal d’evitar els col·lapses i minimitzar els casos de “ciberocupació”. En el cas del .cat, durarà fins al 21 d’abril, i el registre s´obrirà al públic en general el dia 23 d´abril.